Los mares del Sur - Manuel Vázquez Montalbán

En català

Opinió personal

És la primera novel·la de Manuel Vázquez Montalbán que he llegit. Va arribar a mi després d’investigar sobre llibres de novel·la negra. A Manuel se’l considera un dels principals escriptors de novel·la negra en castellà, en gran part imagino que degut als casos del seu detectiu Pepe Carvalho.

Em va interessar en gran part perquè era escriptor que va néixer i viure a la meva ciutat natal –Barcelona-, espai que aprofitava per ubicar-hi part de la seva obra. També havia llegit que incloïa sovint als seus llibres opinions en clau social i política del que passava en la seva època contemporània (la dictadura, l’inici de la etapa democràtica, ..). Se’l va guardonar amb diversos premis literaris. Per tot això em va interessar llegir-lo. I després de llegir “Los mares del Sur” no tinc cap dubte que no serà l’únic llibre seu que llegiré.

Respecte el llibre, dir que m’ha agradat però amb matisos. Tot i això no dubtaré en recomanar la seva lectura. M’ha agradat la manera simple d’escriure que tenia. No costa seguir la trama ni identificar els personatges, que no són pocs però tenen els seus trets característics, tot i que no s’aprofundeix massa en tots ells. També m’han agradat certs punts humorístics que sempre amenitzen la lectura, i que a mi personalment m’encanten –trets que costa trobar en novel·la negra escandinava-.

Pel que fa a la trama, m’ha resultat interessant si bé és cert que el desenllaç no m’ha entusiasmat. Cal dir, però, que la manera de conduir-la i alimentar-la sí que m’ha agradat, fent el llibre interessant a mida que s’anava llegint, sense tenir la sensació que s’han omplert pàgines per a fer el llibre més gruixut. Sense reflexions filosòfiques que no duen enlloc ni descripcions inútils. Desenvolupada, com ja he dit, d’una manera senzilla que farà que ningú es perdi i que crec que resultarà atractiva.

Pel que fa als personatges, com no el que més m’ha agradat és Pepe Carvalho, juntament amb el seu company Biscuter. M’ha agradat la personalitat que es denota dels personatges i com es relacionen. M’ha agradat com l’autor aprofita els personatges (alter ego?) per a expressar la seva postura en temes d’actualitat (contemporanis a l’època de la novel·la). Vaja, m’han resultat atractius, i aquest és el fet que assegurarà seguir amb més obres de l’autor.

La trama (els 2 o 3 primers capítols)

La història narra com es descobreix el cos sense vida de Carlos Stuart Pedrell en un solar en construcció, mort a causa de diverses ganivetades. Després l’advocat de la família del difunt, per odre de la seva vídua –personatge fred i altiu-, es posa en contacte amb el detectiu Carvalho per a que investigui les causes de la mort. La única pista obtinguda al iniciar el cas és un paper que duia al damunt el difunt en que apareix un vers en italià, i que suma més dubtes a les circumstàncies i causes de l’assassinat.

Les notes

La trama 3/5

Personatges 4/5

Estil literari 4/5

Resum: un llibre recomanable

Fitxa tècnica

Nom: Los mares del Sur

Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Estil: novel·la negra / policiaca

Pàgines: 283

ISBN: 978-84-08-08851-6

Editorial: Planeta

Idioma: castellà (és l'idioma en què està escrit)

Altres: 1a edició, del 2009, sense errors i amb una interessant entrevista amb l'autor com a contingut extra.

Els enemics de la memòria (jo no seguiria si volgués llegir-me el llibre... a no ser que creiés oblidar-ho ràpid)

A partir d’aquest moment comença la investigació de Pepe Carvalho, mitjançant entrevistes amb les persones més properes a Stuart Pedrell: família, companys de l’entorn laboral (construcció), i altres personatges que d’una manera o altre havien tingut relació amb ell.

Durant tota la investigació apareixen escenes en què es relata la relació de Carvalho amb els seus sers més propers, com la seva curiosa parella, el seu particular expert culinari, i la seva adorable Bleda, entre altres. També es duu a terme un altre cas per a Pepe Carvalho, absolutament separat del principal, en què ha d’intentar que una dona torni amb el seu marit i fills, als que ha abandonat. Tot el que acompanya a la trama però no en forma part, simplement brillant.

La investigació la centra Carvalho en descobrir on havia estat Stuart Pedrell l’any que va estar desaparegut abans d’aparèixer mort, ja que en contra dels somnis del difunt, tot sembla indicar que finalment no va emprendre el somiat viatge cap als mars del sud. Ningú proper el difunt sap explicar on va passar aquell any.

Finalment la història el duu al barri barceloní de Sant Magí, la construcció del qual es va dur a terme, en certa manera, sota la responsabilitat i per la influència del difunt. Allà Carvalho es fa amb la resta de pistes que necessita per a resoldre el cas. Per si algú intrèpid ha seguit fins aqui, no desvetllaré ni com i quan té lloc la mort, ni els culpables, ni les sorpreses.

En castellano

Opinión personal

Es la primera novela de Manuel Vázquez Montalbán que he leído. Llegó a mi después de investigar sobre libros de novela negra. A Manuel se lo considera uno de los principales escritores de novela negra en castellano, en gran medida imagino que debido a los casos de su detective Pepe Carvalho.

Me interesó en gran medida porque era escrito que nació y vivió en mi ciudad natal – Barcelona-, espacio que aprovechaba para ubicar parte su obra. También había leído que añadía a menudo en sus libros opiniones en clave social y política de lo que pasaba en su época contemporánea (la dictadura, el inicio de la etapa democrática, ..). Se le galardonó con diversos premios literarios. Por todo esto me interesó leerlo. Y después de leer “Los mares del Sur” no tengo ninguna duda de que lo leeré más.

Respecto el libro, decir que me ha gustado pero con matices. Aún así no dudaré en recomendar su lectura. Me ha gustado su manera simple de escribir. No cuesta seguir la trama ni identificar los personajes, que no son pocos pero tienen sus propias características, aunque tampoco se profundice mucho en ellos. También me han gustado cierto puntos humorísticos que siempre amenizan la lectura, y que a mi personalmente me encantan –cuesta encontrarlo en la novela negra escandinava-.

Al respecto de la trama, me ha resultado interesante si bien es cierto que el desenlace no me ha entusiasmado. Hay que decir que la manera de conducirla y alimentarla sí que me ha gustado, haciendo que el libro interese a medida que se va leyendo, sin tener la sensación que se han llenado páginas para el libro más gordo. No hay reflexiones filosóficas que no llevan a ningún lado ni descripciones inútiles. Desarrollada, como ya he dicho, de una manera fácil que hará que nadie se pierda y que creo que resultará atractiva.

Al respecto de los personajes, como no el que más me ha gustado es Pepe Carvalho, juntamente con su compañero Biscuter. Me ha gustado la personalidad que se denota de los personajes y como se relacionan. Me ha gustado como el autor aprovecha los personajes (¿alter ego?) para expresar su postura en temas de actualidad (contemporáneos a la época de la novela). Me han resultado atractivos, y este echo el que asegurará seguir con más obras del autor.

La trama (los 2 o 3 primeros capítulos)

La historia narra cómo se descubre el cuerpo sin vida de Carlos Stuart Pedrell en un solar en construcción, muerto a causa de diversos navajazos. Después el abogado de la familia del difunto, por orden de su viuda – personaje frio y altivo-, se pone en contacto con el detective Carvalho para que investigue las causas de la muerte. La única pista obtenida al iniciar el caso es un papel que llevaba encima el difunto en que aparece un verso en italiano, y que suma más dudas a las circunstancias y causas del asesinato.

Las notas

La trama 3/5

Personajes 4/5

Estilo literario 4/5

Resumen: un libro recomendable

Ficha técnica

Nombre: Los mares del Sur

Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Estilo: novela negra / policíaca

Pàgines: 283

ISBN: 978-84-08-08851-6

Editorial: Planeta

Idioma: castellano

Otros: 1ª edición, del 2009, sin errores y con una interesante entrevista con el autor como contedino extra.

Los enemigos de la memoria (yo no seguiría si quisiera leerme el libro… a no ser que creyera que lo olvidaría rápido)

A partir de este momento empieza la investigación de Pepe Carvalho, mediante entrevistas con las personas más cercanas a Stuart Pedrell: familia, compañeros del entorno laboral (construcción), y otros personajes que de un modo u otro habían tenido relación con él.

Durante toda la investigación aparecen escenas en que se relata la relación de Carvalho con sus seres más cercanos, con su curiosa pareja, su particular experto culinario, y su adorable Bleda (acelga en catalán), entre otros. También se lleva a cabo otro caso para Pepe Carvalho, absolutamente separado del principal, en que tiene que intentar que una mujer vuelva con su marido e hijos, a los que ha abandonado. Todo lo que acompaña a la trama pero no forma parte directamente, simplemente brillante.

La investigación la centra Carvalho en descubrir dónde había estado Stuart Pedrell el año que desapareció antes de aparecer muerto, ya que en contra de los sueños del difunto, todo parece indicar que finalmente no emprendió el soñado viaje hacia los mares del sur. Nadie cercano al difunto sabe explicar dónde pasó aquel año.

Finalmente la historia le lleva al barrio barcelonés de Sant Magí, la construcción del cual se llevó a cabo, en cierto modo, bajo la responsabilidad y influencia del difunto. Allí Carvalho se hace con el resto de pista que necesita para resolver el caso. Por si algún intrépido ha seguido hasta aquí, no desvelaré ni cómo y cuando sucede la muerte, ni los culpables, ni las sorpresas.

Enemics de la memòria

En català

Suposo que no seré l'únic ésser humà que té problemes memorístics. Tendeixo a oblidar amb certa facilitat gran part del que ha passat durant la meva vida, ja siguin situacions viscudes, llibres llegits, pel•lícules vistes, discos oïts, sentiments sentits.

Sense que tampoc em causi un trauma el fet de no recordar molts llocs visitats i les companyies presents ja fossin agradables o sobrants, els personatges i desenllaços dels llibres o pel•lícules de les que em queda una lleu sensació de dolç o amarg sabor, certes lletres o ritmes o concerts d'autors o grups que aprecio o evito... sense que m'impedeixi seguir endavant i viure la vida com la vull viure (o em deixen), sí que ha arribat el moment d'intentar fer quelcom per a que, si bé allò que visc o la sensació que em produeix no pot perdurar en la meva memòria, quedi en algun lloc, per llunyà o fred que sigui, per a que jo mateix qualsevol dia ho pugui reviure o que qualsevol persona interessada en pugui conèixer la meva opinió...

Jo no sé si aquest experiment em millorarà la maltreta memòria o ajudarà a algú, però el que segur que aconseguiré serà emprendre una lluita contra l'oblit de les experiències viscudes, contra els enemics de la meva memòria.

Pretenc plasmar qualsevol llibre, pel•lícula, obra de teatre, concert, situació que consideri ser digne de recordar, per bé o per mal. I ho espero fer amb el menor ànim d'anticipar fets que a qualsevol persona li podria interessar descobrir en primera persona, creant un producte sense el que actualment, si no m'erro, se'n diuen spoilers.

També espero poder fer-ho contínuament en les dues llengües que més m'han ajudat, el català per ser la llengua de la meva terra, amb la que m'he educat i crescut, i la que he estimat i estimaré per sempre més; i el castellà, per ser la llengua en que més contingut i més detallat l'he trobat envers els temes que sempre m'ha interessat investigar. Per això, crec que també els ho dec a tots/es aquells/es autors/es i a tots/es els/les potencials lectors/es als/a les que pugui interessar la meva pròpia experiència.

Que comenci la lluita...


En castellano

Supongo que no seré el único ser humano que tiene problemas memorísticos. Tiendo a olvidar con cierta facilidad gran parte de lo que me ha pasado durante mi vida, ya sean situaciones vividas, libros leídos, películas vistas, discos oídos, sentimientos sentidos.

Sin que tampoco me cause un trauma el echo de no recordar muchos sitios visitados y las compañías presentes ya fueran agradables o sobrantes, los personajes y desenlaces de los libros o películas de las que me queda una ligera sensación de dulce o amargo sabor, ciertas letras o ritmos o conciertos de autores o grupos que aprecio o evito… sin que me impida seguir adelante y vivir la vida como la quiero vivir (o me dejan), si que ha llegado el momento de intentar hacer algo para que, si bien aquello que vivo o la sensación que me produce no puede perdurar en mi memoria, quede en algún lugar, por lejano o frío que sea, para que yo mismo cualquier día lo pueda revivir o que cualquier persona interesada pueda conocer mi opinión…

Yo no sé si este experimento me mejorará la maltrecha memoria o ayudará a alguien, pero lo que seguro que conseguiré será emprender una lucha contra el olvido de las experiencias vividas, contra los enemigos de la memoria.

Pretendo plasmar cualquier libro, película, obra de teatro, concierto, situación que considere ser digna de recordar, para bien o para mal. Y lo espero hacer con el menor ánimo de anticipar echos que a cualquier persona le podrían interesar descubrir en primera persona, creando un producto sin lo que actualmente, si no me equivoco, se le llaman spoilers.

También espero poder hacerlo continuamente en las dos lenguas que más me han ayudado, el catalán por ser la lengua de mi tierra, con la que me he educado i crecido, i la que he amado y amaré para siempre; y el castellano, por ser la lengua en que más contenido y más detallado he encontrado acerca de los temas que siempre me han interesado investigar. Por todo esto, creo que también se los debo a todos/as aquellos/as autores/as y a todos/as los/as potenciales lectores/as a los/las que pueda interesa mi propia experiencia.

Que comience la lucha…